Investigamos y promovemos el acercamiento entre las culturas catalana y americanas, dándolas a conocer al público en general.

El nacionalisme cubà i Catalunya de Lluís Costa

Ens plau convidar-vos a la presentació del llibre El nacionalisme cubà i Catalunya de Lluís Costa.

L'acte anirà a càrrec de l'autor; Manel Mesquita, periodista i editor d'eldimoni.com i Carles Arnau, alcalde de Begur; i tindrà lloc el dimarts 20 de febrer a les 8 del vespre al Centre Cívic Can Ninetes.

Begur, febrer de 2007.






Lluís Costa, veí de Sant Narcís, presenta en eldimoni.com el seu darrer treball

El nacionalisme cubà i Catalunya

Cuba i Catalunya participen, sobretot al segle XIX, d'una història compartida que no es pot comprendre si s'examina d'una manera deslligada. El llibre El nacionalisme cubà i Catalunya pretén resseguir i interpretar la circulació d'idees que s'establí entre Cuba i Catalunya. Cal tenir present que diversos intel·lectuals i polítics cubans en alguna etapa de la seva vida havien fet estada a la Península, ja fos per cloure la seva carrera acadèmica o per raons estrictament polítiques, ja que una pena habitual imposada pel govern colonial als insurrectes era la deportació a la metròpoli. Era més que previsible, doncs, imaginar que el contacte entre aquests cubans i Catalunya podia estimular línies de pensament que tinguessin el nacionalisme com a base de fons. D'altra banda, la correspondència entre l'emigrant català i la seva família, els viatges d'anada i tornada o, sobretot, el retorn definitiu, establien un marc propici per a la creació de sòlids circuits de comunicació política, social i cultural, que es podien conjuminar en les informacions de temàtica econòmica que, sens dubte, eren les que els preocupaven més.

En les primeres dècades del segle XIX s'evidencien notables clars-obscurs pel què fa a la circulació d'idees, que començen a rebre una notable il·luminació a partir del darrer terç del segle XIX. S'expliciten les propostes del catalanisme polític i la figura de Pi i Margall exerceix com a pont que facilita el trànsit ideològic entre ambdues bandes de l'Atlàntic. La recerca ha volgut, també, aplicar una anàlisi paral·lela i centrada en l'actuació dels catalans establerts a Cuba en relació al seu grau de suport i permeabilitat a les propostes independentistes cubanes. L'objecte d'anàlisi ha estat la premsa editada a Cuba per aquests catalans, les conclusions no per relativament previsibles poden deixar de sorprendre: els catalans prioritzaven els seus interessos econòmics sobre qualsevol altra cosa i, com es pot comprovar en el present treball, la idea que apunta cap a la interelació directa entre edició de premsa i la formulació del catalanisme a Cuba, és tan matisable que debilita els fonaments en què es sustenta.

El Rebug del poder colonial

Una vegada fet el plantejament general, cal remarcar que la interpretació del nacionalisme cubà s'ha fet en clau catalana i a partir de la realitat política espanyola.

Les vies de transmissió de la idea patriòtica, sustentada en la creació d'una societat de rel cubana, formulada pels intel·lectuals, va anar prenent una consideració d'una potència tal, que sorprenia a les mateixes autoritats colonials. Els diaris, les revistes, el mestre d'escola, les famílies a casa seva, les converses de cafè; tot plegat esdevenien mecanismes de transmissió de la idea de cubanitat, que tenia com a principi bàsic el rebuig del poder colonial.

Cuba s'ha caracteritzat per la seva condició de ser un poble esponja, que té com a senyal d'identitat, precisament, la complexa amalgama que ha configurat -i segueix configurant- la seva identitat cultural. Potser per això Cuba sigui el bressol dels còctels com el daiquiri, el cubalibre o el mojito, autèntics símbols universals de la bona barreja.

El nacionalisme cubà i Catalunya pretén resseguir amb certa atenció el moviment nacionalista cubà al llarg del segle XIX. Evidentment, una centúria són molts anys i les propostes i plantejaments nacionals evolucionen i canvien. De les propostes més culturals i literàries es passarà, amb el transcurs dels anys, a opcions més radicals, i la revolució i la guerra serà la via radical cap a la independència. Amb tot, caldria que quedés clar que el nacionalisme cubà no anava contra els espanyols, sinó que anava contra el govern espanyol.

Trànsit ideològic entre Cuba i Catalunya

Els autonomistes cubans es conformaven, segons les seves pròpies afirmacions, en «conquerir per mitjans legals la llibertat de Cuba dins de la nacionalitat espanyola», una reivindicació fàcilment assumible pels regionalistes i que podia servir com a punt d'arrancada en la configuració de les bases doctrinals dels nacionalisme català de la darrera dècada del segle XIX. A Catalunya, la burgesia, a la dècada dels vuitanta, ja equiparava, en gran mesura, les aspiracions de Cuba i les de Catalunya, malgrat entendre que es partia de trajectòries històriques distintes.

La pèrdua de les colònies americanes va incubar un sentiment de temor en el si de l'exèrcit espanyol i, en general, dels corrents ideològics més intransigents, que es traduïren en una constant por per la disgregació d'Espanya. El nacionalisme català, que tenia un clar referent en el cubà –fins i tot, en la bandera– era objecte del màxim rebuig possible per part dels sectors més espanyolistes. El trànsit ideològic entre Cuba i Catalunya fou indiscutible.

Des d'un punt de vista estrictament cubà, la guerra havia confirmat la validesa històrica de l'ideal independentista, alhora que hauria desacreditat els continguts ideològics i el programa social de l'autonomisme, atès que aquesta ideologia sempre va mantenir una sintonia amb el govern de Madrid que l'acabaria allunyant de la trajectòria històrica de la nació cubana.

Cuba, la sempre fidelíssima Cuba, entrà en un procés irreversible de canvi. Si al llarg del segle XIX havia pogut esdevenir un escenari on sorgí un complet corpus ideològic de caire nacional, amb un ric ventall de teories polítiques que anaven des del reformisme a l'independentisme, i a on les precursores ments del nacionalisme català hi podien haver trobat elements que ajudessin a bastir els seus principis teòrics nacionals, ara, a la darrera dècada de la centúria, la interelació d'influències ideològiques ja no es mostrà de forma subtil i dificultosa, com havia passat fins aleshores (no cal estendre'ns en les raons ja analitzades i que apunten a la feblesa de les concepcions nacionals a Catalunya o al rigorós control, per part del govern metropolità, pel què fa a la transmissió d'idees).

La presa de consciència política i ideològica de la major part de la societat cubana, com la simple ascensió d'un esglaó més en el procés de maduració nacional, derivà en la radicalització d'uns plantejaments que es negaven a observar qualsevol circumstància que no impliqués el manteniment de la seva condició nacional.

Catalunya havia exportat homes i una manera de pensar a l'illa durant molts anys. En la dècada dels noranta, Cuba esdevenia, pels catalans l'escenari a través del qual es podien projectar, a nivell teòric, la idea d'organització política i nacional que molts catalans tenien per la seva terra. Des de Catalunya es demanava per a Cuba l'aprovació d'un seguit de mesures que es poden considerar idèntiques a les aspiracions autonòmiques del moviment catalanista.

Sens dubte, el nacionalisme cubà del segle XIX, i de bona part del segle XX, ha inspirat, en gran mesura, molts dels principis que han caracteritzat el nacionalisme català.

Fitxa tècnica del llibre
El nacionalisme cubà i Catalunya
Autor: Lluís Costa
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006
255 pàgines

Lluís Costa és historiador, arxiver, veí del barri de Sant Narcís i bon amic d'El Dimoni

Retalls de premsa

Lluís Costa presenta «El nacionalisme cubà i Catalunya» els dies 1 i 2 de febrer

DIARI DE GIRONA > L'historiador Lluís Costa farà una doble presentació del seu llibre El nacionalisme cubà i Catalunya el proper dia 1 de febrer al Centre cívic Sant Narcís de Girona i l'endemà, dia 2 de febrer, a Vilanova i la Geltrú. L'acte de Girona (20 hores) anirà a càrrec de Baltasar Parera, president de la Fundació Catalana Begur-Cuba. També hi participaran Joan Català, tinent d'alcalde de Begur, i Lluís Gil, del Club de lectura de Sant Narcís. L'acte de Vilanova i la Geltrú anirà a càrrec del periodista Francesc-Marc Álvaro. [28·01·2007 · Diari de Girona]

Pere Casaldàliga: una veu compromesa

Del 16 de gener a l'11 de març de 2007
Palau Robert

L'atorgament a Pere Casaldàliga del Premi Internacional Catalunya del 2006 per la seva meritòria tasca a la prelatura de São Félix do Araguaia (Brasil), i el fet que hagi deixat les seves tasques pastorals després de més de 30 anys de ministeri, van fer pensar en l'oportunitat d'organitzar aquesta exposició per retre homenatge a una de les persones que han destacat més per la lluita social, cultural i religiosa a l'Amèrica Llatina.

L'actuació del bisbe Pere Casaldàliga a la missió claretiana de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso, s'associa en tot moment al compromís i a la radicalitat. Casaldàliga, conegut com "dom Pedro" i seguidor de la teologia de l'alliberament, és una de les personalitats més representatives de l'Església dels Pobres a Brasil, a l'Amèrica Llatina i al món sencer.

L'exposició mostra la vida i l'obra de Pere Casaldàliga amb una visió panoràmica. Ens explica la seva trajectòria, les seves idees, les causes per les quals ha lluitat i continua lluitant. Com ell mateix diu: "Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida". Unes idees que se'ns transmeten a través de les seves paraules, recollides en la seva extensa obra literària, que inclou dietaris, pastorals, circulars i llibres de poemes. La mostra tindrà un caràcter itinerant per tot Catalunya.

Els quatre grans àmbits de la mostra són:

1) Introducció: un breu escrit introductori sobre la seva figura dóna pas a un àmbit on es presenten els elements simbòlics del bisbe, que transmeten les claus del seu caràcter.

2) Els orígens: seguint un ordre cronològic bàsic, descripció de la seva trajectòria vital abans d'arribar al Brasil i fins a l'actualitat. S'hi mostren les arrels catalanes de Casaldàliga, i la seva evolució, que el porta cap a l'assumpció d'una vocació de servei radical a les persones.

3) Les seves causes: la part més gran i complexa de la mostra on s'exposen les motivacions i les idees que justifiquen la seva actuació. L'àmbit s'estructura a partir de quatre eixos, que s'interrelacionen: la terra, els indígenes, l'Església i l'Amèrica Llatina.

4) La poesia de la terra: gran mural que clou l'exposició, la superfície de la qual es configura com un tros de la selva amazònica on es poden llegir fragments significatius de la seva obra poètica.

Organització:
Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga per les causes de l'alliberament
Rivadeneyra, 6 - 10è
08002 BARCELONA
Carod propone que los 'casals' catalanes en el extranjero puedan ser utilizados por la Generalitat

02/01/2007 |

Barcelona. (EFE).- El vicepresidente del gobierno catalán, Josep Lluís Carod-Rovira, ha encargado un informe para conocer con exactitud qué presencia tiene la Generalitat en el exterior, racionalizar el número de oficinas, evitar duplicidades y tratar de aprovechar los 'casals' catalanes en países extranjeros.

Según ha indicado Carod-Rovira, el informe encargado tendrá carácter "transversal" porque en él figurarán todas las oficinas y dependencias que los diversos departamentos de la Generalitat tienen situadas en los países extranjeros.

Esto permitirá, ha explicado Carod-Rovira, introducir criterios de "racionalidad" en esta materia y evitar que en un mismo país e incluso ciudad la Generalitat opere desde varias oficinas, cosa que todavía ocurre sobre todo en los casos de organismos autónomos que, como el Consorcio de Promoción Comercial de Catalunya (COPCA), pueden disponer de sedes distintas a las oficiales de la Administración catalana.

El objetivo, en estos casos, ha apuntado, será el de "optimizar mejor" la presencia de la Generalitat en un determinado país "porque no tiene sentido que en un mismo sitio la Generalitat tenga varias oficinas, y lo ideal sería unificarlas en una sola".

En otros casos, como en París (Francia), la Generalitat reflexionará sobre la conveniencia de mantener o no la Maison de la Catalogne como su principal punto de referencia y valorar si resulta adecuado que la faceta gastronómico-cultural sea la que predomine.

Respecto a los 'casals' catalanes en el exterior, el vicepresidente del ejecutivo se ha mostrado partidario de negociar convenios con ellos que permitan a la Generalitat "compartir" estos espacios, rentabilizar mejor su presencia exterior y "abaratar costes", mientras que los 'casals' conseguirían recursos económicos adicionales por la aportación institucional.