XVI Concert de Sant Ramon: “La música de la costa a Colòmbia”

El passat diumenge dia 4 de setembre, a la galeria de la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra es va celebrar el XVI Concert de Sant Ramon.

L’artista convidat en aquesta ocasió era Julián Cardona, guitarrista i musicòleg, llicenciat a la Universitat d’Antioquia (Colòmbia) i Especialista en Arts a la mateixa institució. Postgrau en perfeccionament instrumental al Liceu de Barcelona i Màster en Musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet gravacions per al Ministeri de Cultura Colombià i Universitat d’Antioquia. Ha escrit dos treballs monogràfics “En l’Esperit Popular colombià”, proposta interpretativa de la música colombiana per a guitarra i “La influència d ela Música de la costa a Medellín, Anàlisi Musicològica”. Ha estat professor de la Universitat d’Antioquia, Universitat EAFIT i a l’E.S.A. Dévora Arango. Actualment és professor i concertista a Catalunya.

Julián Cardona va començar amb una introducció teòrica en la qual va explicar que, en un principi, les músiques litorals del Carib no eren acceptades en el context social de la resta del país perquè eren vistes com a estrangeres. Luis Eduardo Bermúdez ( Carmen de Bolívar, 1912- Bogotà, 1994) fou el compositor i l’intèrpret musical més representatiu i insigne de la música colombiana, que va anar canviant l’escenari i introduint nous ritmes basats en piano i cant. Cardona va anar explicant els diversos ritmes i il·lustrant-los amb gravacions. Es va deturar en el Vallenato un gènere musical autòcton de la Costa Caribe de Colòmbia, que va arribar a l’interior a través d’un acordió que va pujar pel riu Magdalena. Avui el Vallenato s’ha estès a totes les regions del país i països veïns com Panamà, Veneçuela, Equador i Mèxic. Per tal d’entendre l’evolució de la societat, Cardona va explicar que en la dècada dels 40 del segle passat estigué prohibit amb pena d’excomunió. El popular novel·lista Gabriel Garcia Màrquez en canvi diu expressivament que la seva novel·la Cien años de soledad (1967) és un Vallenato de quatre-centes pàgines.

Va seguir el concert de guitarra que Cardona va dedicar al compositor Gentil Montaña (1942-2011) que havia mort la setmana passada. Va interpretar Bambuco en Mi menor d’Adolfo Mejía, Bambuco, Embrujo i Vendaval de Bernardo Cardona, Preludio criollo de Rodrigo Riera, Danza característica, de Leo Brouwer; Inevitable, d’Eduardo Martín; Milonga i Polo Margariteño de Jorge Cardoso; El Margariteño i Guabina viajera de Gentil Montaña; Estudio n. 7 d’Heitor Villa-Lobos; i En el espíritu popular colombiano, de Blas E. Atehortúa. Va quedar palès en el mestratge tècnic del guitarrista i la sensibilitat amb què Julián Cardona va saber interpretar cada peça. Fou molt aplaudit.