Investigamos y promovemos el acercamiento entre las culturas catalana y americanas, dándolas a conocer al público en general.

100 años de la canadiense

El Museu de l’Aigua de Lleida commemora els 100 anys de la fundació de la Barcelona Traction, Light & Power, coneguda popularment com La Canadiense.

El 12 de setembre de 1911 l’empresa es constituïa a Toronto (Canadà). El promotor era el Dr. Frederick S Pearson, a partir de la iniciativa de l'enginyer català Carlos Montañés, amb capital nord-americà.

Uns mesos més tard desembarcava a les Terres de Lleida per a construir-hi grans centrals hidroelèctriques, a través de l’empresa filial Riegos y Fuerza del Ebro. La companyia va fer-se amb les concessions d'aigües de la Noguera Pallaresa, des de la Pobla de Segur a Camarasa, on hi van construir les centrals de Sossís, Talarn, Gavet, Terradets i Camarasa. També van aconseguir la concessió de l’anomenat Salt de Seròs, al tram baix del Segre. Les obres de la central de Seròs s’iniciaren l’any 1912, i van comportar la construcció d’un gran canal que pren les aigües del riu Segre a Lleida i les condueix fins al barranc de Carratalà a Aitona, on hi ha el salt.

Canonada forçada i central hidroelèctrica de Boí - Museu de l'Aigua de Lleida
Canonada forçada i
central hidroelèctrica de Boí
Museu de l'Aigua de Lleida


Les grans realitzacions de La Canadiense van alimentar la segona Revolució Industrial de Catalunya, alhora que van suposar la transformació de les Terres de Lleida: l’arribada de persones de llocs ben diversos, com ara els enginyers anglesos o americans, o els obrers del sud d’Espanya, van alterar profundament la vida de la Plana de Lleida i dels pobles de les valls pirinenques. Nous models socials, costums i tradicions s’entrecreuaven amb reclamacions obreres i lluites sindicals.

Un aspecte important de la seva implantació són els campaments que construïa per allotjar el personal tècnic i les seves famílies, formant autèntiques colònies industrials. Un d’aquests campaments, situat vora el canal de Seròs a Lleida, acull avui el Museu de l’Aigua de Lleida.

Obres del canal de Seròs - Museu de l?aigua de Lleida
Obres del canal de Seròs
Museu de l'Aigua de Lleida

Paral·lelament, el 18 de novembre de 1911 es constituïa a Barcelona Energía Eléctrica de Cataluña (EEC), en aquest cas promoguda per Emili Riu, empresari i polític pallarès, amb capital francès. La companyia va aconseguir els drets del Flamisell, on va construir les centrals de Capdella, Molinos y la Plana. Hi destaca la gran central de Capdella, que unia els estanys de la capçalera de la Vall Fosca a l’estany Gento i conduïa l’aigua cap aquesta central. Actualment acull el Museu Hidroelèctric, que explica la gran transformació de la vall amb l’arribada de la companyia.

Les dues companyies, grans competidores als inicis, veuran unides les seves trajectòries amb la incorporació l'EEC al grup de La Canadiense l'any 1923.

L’any 1950 La Canadiense surt a subhasta després de la declaració de fallida, i serà adquirida per Fuerzas Eléctricas de Cataluña FECSA. Les centrals que aconsegueix amb la compra es complementaran amb noves realitzacions com les centrals reversibles de Estany Gento-Sallente i de Tavascan. En els dos casos es tracta de centrals subterrànies que uneixen dos llacs i en bombegen l’aigua per reomplir-los en hores de poc consum elèctric. Actualment es pot visitar el Centre d’Interpretació de l’Aigua de Tavascan.

Treballadors sobre les turbines de la central de Seròs - Museu de l'Aigua de Lleida
Treballadors sobre les turbines
de la central de Seròs
Museu de l'Aigua de Lleida

L’any 1946 es constitueix a Madrid l’Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana (ENHER), promoguda per l’estat a través de l’Instituto Nacional de Industria sota la iniciativa d’Eduardo Torroja i Victoriano Muñoz, per fer un aprofitament integral del riu Noguera Ribagorçana. Fins aquell moment, aquesta era l’única conca on no s’havia construït cap central. El projecte contempla diverses centrals des de la capçalera fins a la part baixa, on es construeixen grans embassaments usats també pel regadiu i l’aigua de boca. Actualment es visitable la central de Canelles, la més gran de tota la conca.
ENDESA, adquireix l’any 1983 ENHER i el 1991 FECSA, per la qual cosa és l’hereva actual de les realitzacions començades fa 100 anys