Quatre celíacs catalans coronen l’Aconcagua

L’expedició del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) Santiveri “A l’Aconcagua sense Gluten” va aconseguir el divendres 13 de gener situar sis dels seus membres al cim més alt de l’hemisferi sud i del continent americà, l’Aconcagua, de 6.962 metres.

Aquest es el seu relat: http://www.alaconcaguasensegluten.com/

13 de gener de 2006

Avui és el gran dia. Ens aixequem a les 5 del matí i a les 6 comencem a caminar amb inteció de fer cim en unes 8 hores.

Sortim amb un fred intens i una claror de llums espectacular ( gairebé no cal l'ús dels frontals ) que deixa pas a la llum del sol que genera ombres tant espectaculars com la del Aconcagua sobre l'Horitzó.

Pocs minuts després, quan ja hem superat els 6.000 metres d'altitut, en Cesc decideix abandonar. Tot i la seva constància i la dedicació al projecte, és concient que el mal d'alçada l'afecta i necessita perdre altitut. Pren una decisió dificil però molt encertada.

La resta del grup segueix endavant. El fred ens acompanya tota la jornada. Menys mal que anem ben equipats.

Després d'unes hores de caminar arribem a la part més complicada de l'ascenció: hem de suportar un vent molt intens abans d'arribar a la famosa “canaleta”. En aquesta tram anterior a la canaleta, fas un pas endavant i mig endarrera. Això ens obliga a tots a un sobresforç i iniciem la canaleta ben “tocats”.

Descansem una bona estona, ens hidratem i cap amunt !! La Laura , l'Anna i l' Edu pujen molt cansats i en Juanjo, en Dani i en Wifi pujen més forts.

A les 3 tocades fem cim !!! Ens anem abraçant tots, emocionats i contemplem unes vistes increibles. Estem al punt terrestre més alt d'Amèrica i més alt del hemisferi sud. Al voltant pics i més pics dels Andes , incontables. Impressionant ! Tots aquests cims estan uns 2.000 metres més avall. Sembla que estiguem volant ! Hem patit, estem força cansats. De fet, estem tant cansats que no celebrem amb gaire euforia l'èxit de la expedició. Fins i tot en Juanjo s'extranya de la manca d'eufòria.

Com que ja són les 3 tocades de la tarda, i cal pensar en el descens, ens afanyem a fer les fotos de rigor.

Iniciem la baixada, el descens, poc després de les 4 de la tarda. Hi ha força caigudes, algunes de película, com la del Wake, que dona 2 volteretes a l'aire. No és fa res i continua el descens més ràpid que ningú. Anem arribant a Berlín, el nostre tercer camp d'alçada. Ens decidim a passar la nit allí ja que els últims arriben a les 7 de la tarda.

Acabem la gran jornada amb la satisfacció d'haver assolit un objectiu. Un objectiu assolit per tota la expedició.

Acabem la gran jornada amb la satisfacció d'haver superat un repte, un repte per a tots els celíacs. Demostrem que menjar sense gluten no tanca cap porta. L'estadística ens diu que només el 25% d'alpinistes que intenten fer el cim de l'Aconcagua ho aconsegueixen. La nostra expedició ha trencat motllos i ha portat a més del 50% d'expedicionaris al cim. Quatre persones celíaques i dues de suport han fet el cim. Tot un èxit!

Per acabar, dediquem l'ascenció a tots els celíacs, a totes les persones que han cregut en aquest projecte, a tots els nostres companys que han treballat per que finalment uns quants puguessim estar al cim. També volem fer menció als companys de Cervera, dedicant l'ascenció al component del seu grup que va perdre la vida a 30 metres del cim, just quan nosaltres comencàrem l'atac definitiu.

GRACIES A TOTS !!!!!