COMUNICAT DE JUSTÍCIA I PAU DE GIRONA SOBRE LA NACIONALITZACIÓ DELS RECURSOS NATURALS A BOLÍVIA

Aquestes darreres setmanes ha estat un tema destacat als mitjans de comunicació la nacionalització dels recursos naturals de Bolívia per part del president Evo Morales. Hem recollit alguns titulars de diari escollits a l’atzar: “Morales nacionalitza per decret els hidrocarburs”, “Les companyies estrangeres, entre elles REPSOL, hauran de lliurar tota la producció a l’Estat”, “El govern espanyol expressa la seva més profunda preocupació per la mesura”. I en podríem trobar molts més, generalment en contra de la nacionalització.

D’un editorial d’El Periódico del dia 2 de maig en destaquem com a mostra: “El president de Bolívia Evo Morales ha complert una de les principals promeses electorals i ha nacionalitzat tota l’extracció d’hidrocarburs del país. Això significa que les multinacionals que hi operen hauran de lliurar les seves extraccions –sobretot gas- a l’empresa pública YPFB, que fixarà el preu de la seva distribució. En el fons és un cop per a les companyies que operen a la zona, una llista que encapçala l’espanyola REPSOL-YPF i que completen firmes com la francesa TOTAL, la nord-americana EXXON i la brasilera PETROBRAS.”

I d’un article de David Minoves puiblicat a El Punt del 9 de maig: “En els sectors econòmics i polítics les reaccions no s’han fet esperar. Diuen que Hugo Chavez i Fidel Castro són darrera d’aquesta operació i això encara ha enfurismat més els sectors econòmics i polítics. S’ha arribat a afirmar que la decisió d’Evo Morales “posa en perill la seguretat jurídica, la inversió internacional, i en definitiva, el futur del seu país”

Davant del fet de la nacionalització i de les postures que han pres els mitjans de comunicació, ens permetem fer les següents afirmacions:

- la gent de Bolívia va votar Evo Morales per tal que complís un dels punts centrals del seu programa electoral que era la nacionalització dels hidrocarburs.

- nacionalitzar els propis recursos del país és un dret i un deure del govern i més tenint en compte que un 60% de la població boliviana viu per sota del llindar de pobresa i que molts bolivians i bolivianes es veuen obligats a emigrar per trobar millors condicions de vida.

- si el nou govern vol fer front a la situació de pobresa del seu país ha de buscar un nou model econòmic i social que afavoreixi els més necessitats i que posi en marxa polítiques que resolguin els grans dèficits en els camps del treball, sanitat, educació i habitatge. Està més que demostrat que l’actual model econòmic i social no serveix per a aquesta finalitat.

- és un dret inalienable del govern i del poble bolivià treure el màxim benefici dels seus recursos naturals i que aquest benefici reverteixi en la promoció del poble a tots els nivells.

- cap multinacional ni cap govern té dret a entorpir les reformes que poden portar a millorar la situació dels ciutadans i ciutadanes de Bolívia.

- el govern d’Evo Morales té l’obligació de fer front a la situació d’injustícia i desigualtat amb tots els recursos que té el país al seu abast, sense hipotecar-los mai per afavorir l’enriquiment de les empreses estrangeres.

Subscrivim les paraules del mateix Evo Morales quan diu: “la nacionalització s’inscriu en la lluita històrica de les nacions i pobles originaris per reconquerir les riqueses com a base fonamental per recuperar la sobirania del país”.

D’altra banda creiem que el fet que les nacionalitzacions que s’havien fet anteriorment dels recursos naturals d’aquest país no haguessin funcionat es pot atribuir a la corrupció que hi imperava en aquells moments i que, per endavant, no podem donar per fet que aquesta vegada hagi de passar el mateix.

JUSTÍCIA I PAU de Girona
23 de maig de 2006