Investigamos y promovemos el acercamiento entre las culturas catalana y americanas, dándolas a conocer al público en general.

Retrat Arturo Sarukhán Casamitjana

Diplomàcia mexicana amb accent català

En un mes · El proper ministre d'Exteriors de Mèxic està ben arrelat al Principat, parla català i té un cosí diputat d'ERC passat · La família materna va fugir al final de la Guerra Civil Espanyola, i la paterna, del genocidi armeni objectiu · Vol que la política exterior del seu país recuperi el pes que tenia al món

Andreu Gomila
Avui

"Sóc mexicà, però estic orgullós de les meves arrels", afirma Arturo Sarukhán Casamitjana, que a partir del mes que ve serà nomenat, segons totes les travesses, ministre d'Exteriors del govern conservador de Felipe Calderón. Va néixer el 1964 al país llatinoamericà, però encara recorda el gust de les ensaïmades i de les coques que va tastar a Barcelona quan tot just tenia quatre anys. Va ser el primer cop que trepitjava terra catalana, la llar dels seus avis materns, d'on van fugir el 1939 arran de l'ocupació del Principat per les tropes feixistes del general Franco.

El seu avi Lluís va embarcar-se a Bordeus en el vaixell Ipanema i va tocar Veracruz un 7 de juliol de 1939, juntament amb altres exiliats espanyols i catalans, entre els quals hi havia l'escriptor Avel·lí Artís Gener. Tots formaven part dels més de 4.000 refugiats que el govern mexicà de Lázaro Cárdenas va acollir a través del Servei d'Evacuació de Refugiats Espanyols. L'avi Lluís va deixar Catalunya, però no al 100%.

"L'avi va ser sempre molt hermètic. Tenia clar que Mèxic era el seu nou país. Va mantenir les arrels i és el responsable que jo, avui, parli i escrigui en català. De la guerra, però, no en volia parlar", explica l'Arturo a l'AVUI. El mèrit de l'avi Lluís és gran, ja que la mare d'aquest diplomàtic de carrera i excònsol mexicà a Nova York va néixer al país llatinoamericà el 1940.

Joventut comunista

L'Arturo només recorda una conversa amb l'avi sobre aquells dies de guerra fratricida, a finals dels anys 70, quan el futur ministre, aleshores adolescent, es declarava comunista. "Els meus millors amics van ser morts per l'esquena pels comunistes", li va dir l'avi, que no era precisament anarquista, sinó d'ERC. L'Arturo va reflexionar.

Sarukhán està convençut que el seu passat va ser "determinant" a l'hora de triar carrera, ja que si la història materna és dura, també ho és la de la família paterna, que va fugir d'Armènia durant el genocidi perpetrat pels turcs entre 1915 i 1917. "Tinc prou bagatge personal per tenir una perspectiva històrica", apunta. Per això creu que Mèxic ha de ser un baluard "de la defensa i la promoció dels drets humans a tot el món, sense oblidar-nos de casa nostra". Un rol que el país ha anat oblidant en les últimes dècades a mesura que perdia pes la diplomàcia mexicana. Ell situa el punt d'inflexió sota el govern de Carlos Salinas de Gortari (1988-94), que "va ordir un discurs i va dur a terme unes polítiques que han fet mal a la imatge de Mèxic". La signatura del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord amb els EUA i el Canadà el 1994 seria el punt culminant d'aquest procés.

El futur ministre vol canviar tot això, perquè Mèxic torni a comptar, primerament, a Amèrica Llatina. "Hem de saber projectar el poder diplomàtic de Mèxic, un país que, segons els experts, serà la sisena economia mundial el 2030", indica Sarukhán. Com a senyal d'aquesta nova etapa destaca que el primer viatge de Calderón com a president electe ha estat cap al sud del continent. "Vam visitar nou països en quatre dies", recorda.

Sarukhán manté la prudència a l'hora de parlar dels seus veïns del nord, els EUA. "No hi ha cap país al món que tingui tanta importància per a nosaltres. Però això no vol dir que hàgim de renunciar a articular una agenda llatinoamericana", diu. Per ell, el principal repte d'Amèrica Llatina és clar: "Hem de saber demostrar a les societats que la democràcia, els drets humans i el lliure mercat poden produir benestar".

Aquesta vida tan lligada a la realitat d'un país tan conflictiu socialment i políticament, que tan important va ser per als refugiats de tot el món dècades enrere, no allunya l'Arturo de Catalunya, de Barcelona i de Montblanc. Diu ser fan del Barça i sentir-se una mica català. De fet, la seva filla d'un any es diu Laia.

Gens polítics

També segueix de prop la política nacional, tot i que, a causa del càrrec que assumirà ben aviat, prefereix no mullar-se. "És molt prudent", sosté el seu cosí Josep Andreu, de Montblanc i diputat d'ERC a Madrid, membre d'una nissaga de polítics tarragonins que s'ha estès a l'altra banda de l'Atlàntic gràcies a l'Arturo. Un besoncle, ja mort, va fundar ERC el 1931 i, amb la democràcia, es va passar al PSOE i va ser-ne diputat i senador al Parlament espanyol. El pare de Josep Andreu, Carles Andreu, va ocupar un escó al Senat per CiU.

El Josep, l'ara diputat d'Esquerra, assegura que la família està molt contenta amb el futur de l'Arturo. I recorda l'última excursió que van fer plegats. Va ser al Priorat fa un any. I per obligació professional del diplomàtic. Ocupant la plaça de cònsol a Nova York, tothom, quan s'assabentava de les seves arrels catalanes, lloava el vi del Prioritat. "No podia ser que no conegués el Priorat", assenyala l'Arturo.

El cosí republicà afirma que "a casa dels Casamitjana, a Mèxic, la llengua vehicular és el català", i remarca que l'Artur -es resisteix a dir-li Arturo- el parla molt bé. I no s'està de difondre la broma que circula al grup d'ERC a Madrid: "És més fàcil que un català sigui ministre d'Exteriors de Mèxic que en Duran i Lleida ho sigui d'Espanya". L'antropòleg Roger Batra, un altre il·lustre fill d'exiliats a Mèxic -dels escriptors Agustí Bartra i Anna Murià-, també creu que Sarukhán serà un ministre "excel·lent".