Sant Jeroni de la Murtra: Patrimoni Cultural Material de la ciutat de Badalona

Sant Jeroni de la Murtra, la ciutat romana de Baetulo, el Patí de Vela, la destil·leria Anís del Mono, la Rambla, el conjunt històric de Dalt la Vila i els gegants Anastasi i Maria elegits com els 7 tresors del patrimoni cultural material de Badalona.

L’antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra, joia del gòtic català del segle XV, testimoni d’importants esdeveniments històrics, ha estat elegit per votació ciutadana com el primer tresor del patrimoni cultural material de la ciutat de Badalona, amb 2.723 vots, segons que han informat en roda de premsa l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, el regidor de Cultura d’aquest municipi, Mateu Chalmeta, i el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela.

La resta dels 7 tresors del patrimoni cultural material de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010 han estat la ciutat romana de Baetulo (1.921 vots), el Patí de Vela (1.754), la destil.leria Anís del Mono (1.285), la Rambla (1.159), el conjunt històric de Dalt la Vila (1.071) i els gegants Anastasi i Maria (928).

La campanya d’elecció dels 7 tresors del patrimoni cultural material de Badalona ha estat promoguda per l’organització Capital de la Cultura Catalana i l’Ajuntament de Badalona. S’ha desenvolupat amb la voluntat de divulgar i projectar el patrimoni cultural material de Badalona d'una manera didàctica, pedagògica, lúdica i motivar la visita als llocs seleccionats i elegits, a més d’establir noves rutes turístiques que permetin als visitants conèixer de manera sintètica la riquesa patrimonial de Badalona, alhora que s’ha promogut la participació ciutadana. Aquesta activitat s’ha dut a terme com a pòrtic de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010.

Han participat en la votació, que ha estat completament gratuïta i s’ha desenvolupat del 9 al 29 de novembre d’enguany, un total de 5.481 persones, que han emès 16.446 vots. Es podia votar per una, dues, tres, quatre, cinc, sis o set de les 40 candidatures que han aspirat a convertir-se en un dels 7 tresors de Badalona. S’han emès vots des de 137 municipis, a més de Badalona, de Catalunya i de la resta d’Estat espanyol i, també, des de 41 països diferents.

La classificació final de les 40 candidatures, presentades pels ciutadans de Badalona, que han optat a esdevenir un dels set tresors del patrimoni cultural material de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010 és la següent:

1 - SANT JERONI DE LA MURTRA – 2.723 vots
2 - CIUTAT ROMANA DE BAETULO – 1.921
3 - PATÍ DE VELA – 1.754
4 - DESTIL·LERIA ANÍS DEL MONO – 1.285
5 - LA RAMBLA – 1.159
6 - CONJUNT HISTÒRIC DE DALT LA VILA – 1.071
7 - GEGANTS ANASTASI I MARIA – 928
8 - PONT DEL PETROLI - 856
9 - PARC DE CA L’ARNÚS - 758
10 - POBLAT IBÈRIC DEL TURÓ D’EN BOSCÀ - 557
11 - ANTIC ESCORXADOR - 513
12 - FONS ROMÀ DE LA COL•LECCIÓ DEL MUSEU DE BADALONA - 394
13 - CASTELL DE GODMAR (CAL COMTE) - 272
14 - CASA MATAMALA - 238
15 - CAN MIRAVITGES - 234
16 - CASA PAVILLARD - 227
17 - ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA - 193
18 - TORRE CODINA -189
19 - TEATRE ZORRILLA - 176
20 - CAN BOSCÀ - 142
21 - LA LLAUNA - 136
22 - CAN CANYADÓ - 98
23 - CAN BUTINYÀ - 91
24 - MERCAT TORNER - 72
25 - PALAU MUNICIPAL D’ESPORTS - 71
26 - TORRE VELLA - 67
27 - ESGLÉSIA DE SANT JOSEP - 51
28 - ESCOLA GERMANS MARISTES - 47
29 - CA LA VILA - 39
30 - PANTEÓ DE LA FAMÍLIA BOSCH - 34
31 - CASA CLARÓS - 31
32 - POEMA CORPORI DE JOAN BROSSA: “ON ES BADA L’ONA” - 24
33 - CA L'AMIGÓ - 23
34 - CASA AGUSTÍ - 21
35 - CASA PRAT - 13
36 - CAN BOFÍ VELL - 11
37 - CAN PUJOL - 10
38 - CASA GALLENT - 8
39 - CASA MIQUEL BADIA - 6
40 - CASA PERE BUSQUETS - 3

Els set tresors de Badalona formaran part a partir d’avui de la llista de tresors del patrimoni cultural material del món del Bureau Internacional de Capitals Culturals que inclou, a més de Badalona, Barcelona, Catalunya, Madrid, Brasília (Brasil), Asunción (Paraguai), Sarajevo (Bosnia i Hercegovina) i Nizhny Novgorod (Rússia).

La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior.

El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també periòdicament campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres ha desenvolupar campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona, Badalona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra. Xavier Tudela és el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana.