Tot un món

El programa, de TV3, en antena des de l'octubre del 2004, ha tancat la quarta temporada amb una audiència consolidada i amb un reconeixement important en l'àmbit de les persones, entitats i administracions que treballen per a l'acollida i la integració de la població nouvinguda.

En les dues primeres temporades, el programa va abordar i va mirar de respondre les preguntes que la societat catalana es feia al voltant dels processos migratoris i, en particular, al fenomen de la nova immigració a Catalunya, i va donar a conèixer, després d'una recerca aprofundida i territorialitzada, les bones practiques, les problemàtiques i les formes de resoldre-les que aplicaven administracions, el teixit associatiu i les persones, a títol particular.

En les dues temporades següents, "Tot un món" ha aprofundit en les experiències més personals dels processos migratoris i ha tornat a incidir, amb grups de vuit capítols encapçalats per un expert, en els temes cabdals del procés d'arribada, acollida i integració de les persones que han vingut a viure a Catalunya.

Som conscients que després de deu anys de creixement de la població estrangera a Catalunya, una part important dels nous ciutadans, ja tenen trajectòries i experiències que els permeten parlar amb coneixement sobre el contacte amb la societat catalana. Igualment, la població autòctona, pot valorar amb el mateix coneixement, el que ha representat per al país i en el terreny més personal, la nova immigració.

Arribats a aquest punt, la cinquena temporada de "Tot un món" es planteja buscar els espais comuns que s'han creat entre la població autòctona i la població nouvinguda. Els terrenys on, de manera natural, es produeix el bescanvi d'experiències, l'enriquiment a partir de la coneixença de realitats diferents, les situacions d'empatia, afectives..., en definitiva, retratar els moments en què la interculturalitat és un fet quotidià.

Escriptors colombians
Els escriptors colombians que viuen a Catalunya s'han donat a conèixer en unes jornades organitzades a la Casa Amèrica Catalunya. S'hi han reunit per reflexionar sobre el present de la seva literatura a Catalunya i fer-ne difusió.

Música criolla
Cada cap de setmana El Patio Latino de Gràcia es converteix en un punt de trobada de la comunitat peruana i la gent interessada en la música tradicional. S'hi ofereix un espectacle de música criolla i ball. Luis Enrique Quipe, amb el nom artístic d'"El Plebeyo", és un dels músics que hi participen.

Bloguers
Des del mes d'octubre i dos cops per setmana, Hannae Bouzekri va a la Casa Caritat de Valls per fer-hi un curs d'introducció a les noves tecnologies, que imparteix Luisa Miralles, una professora d'origen xilè. El curs va destinat a dones joves marroquines que acaben d'arribar i es combina amb les classes de català. L'objectiu del curs és que aquestes dones puguin construir i mantenir els seus propis blogs a internet.



Fent la maleta
Fi de trajecte. José Luis Guzmán i Karina Ledesma se'n tornen a Bolívia. Després de passar cinc anys a Lloret de Mar, on han tingut un fill, han decidit tornar al seu país.

Dues cares
Janet Canadés ha tornat a Bolívia després de viure tres anys a Catalunya. Gràcies als diners que va fer, ara ha pogut salvar la seva família de la misèria.



Pieste obertes
A les estacions d'esquí es comença a notar la presència de persones d'origen immigrant, tant entre els clients com entre els treballadors de les pistes. La Marcela Molina és xilena i treballa a les oficines de Vallter 2.000.



Amunt i avall
Tània Herrera és una biòloga panamenya que va arribar a Barcelona per continuar formant-se acadèmicament. Actualment treballa amb la seva pròpia empresa de producció d'oli d'oliva ecològic.



El recitador
La poesia és una constant en la vida del Mauricio Calzadilla. Va estudiar filologia hispànica a Cuba i va començar a treballar en una editorial. Fa cinc anys va deixar la seva terra i es va establir a Vic, on va aprendre la llengua catalana.



Usos lingüístics
Víctor Coronas va fer Filologia a Mèxic, el seu país, i un cop a Catalunya, va orientar la seva tesi sobre els usos lingüístics dels estudiants de l'Amèrica llatina i els rols que la llengua juga dins i fora de l'escola. Per això durant vuit mesos va entrar a les vides d'un grup de joves que trobava al parc de la Pegaso, al costat d'un institut, en hores de classe. Pel Víctor, el rebuig al català d'alguns alumnes té més a veure amb l'obligació d'aprendre'l que amb la llengua mateixa i per això proposa mètodes diferents per ensenyar-la.



Amb lens mans
Les mans de Jorge Pino són el seu capital més important. Va començar a treballar a Xile i, des que és a Catalunya, no li ha faltat feina perquè les seves habilitats s'han escampat amb el boca-orella, però troba a faltar una mica de temps per pintar.



Estatut de refugiada
La Bibiana Lopera va haver de marxar de Colòmbia perquè podia ser empresonada i un cop a Catalunya va demanar l'estatut de refugiada. Malgrat haver-se vist obligada a canviar de país, la Bibiana no ha silenciat en cap moment les seves idees i continua compromesa en les mateixes lluites.