Investigamos y promovemos el acercamiento entre las culturas catalana y americanas, dándolas a conocer al público en general.

Francesc Bodí torna amb 'Havanera', una obra ambientada a l'illa caribenya a finals del segle XIX que ha guanyat el premi de novel·la en valencià més ben dotat

Passions cubanes

Ester Pinter
Avui


Després de l'èxit aconseguit amb L'infidel (Bromera, 2005), una novel·la que tractava sobre la crisi de la generació que durant la Transició somiava a canviar el món, Francesc Bodí (Agres, 1963) torna ara amb una obra molt més carnal, Havanera. Com ell mateix assegura, "no té absolutament res a veure amb les meues obres anteriors; amb aquesta el que he pretès és fer una gran novel·la d'amor". Així, com ell reconeix, li ha sortit "una novel·lassa" de 518 pàgines ambientada a l'Havana i amb la qual aspira a "atrapar el lector des de la primera pàgina fins a l'última". I és que està convençut que la literatura és una qüestió de seducció, "o t'arrossega des del principi o no hi tens res a fer".

Aquesta és la clau que al seu parer va fer que els membres del jurat del premi de novel·la en valencià més ben dotat, l'Alfons el Magnànim, de la Diputació de València, li donessin els 30.000 euros del guardó. També aquesta és la idea que l'editorial Bromera vol fer arribar als lectors de novel·les del País Valencià que majoritàriament llegeixen en castellà perquè amb Havanera comencin a fer-ho en valencià. "Hem de buscar eixe públic", assegura l'editor Joan Carles Girbés, per a qui Havanera és una novel·la poc habitual en les lletres valencianes.

Francesc Bodí, professor de filosofia a Alcoi i autor de cinc novel·les més, dues de juvenils, lamenta que en l'últim segle s'hagi abusat excessivament i s'hagi donat massa protagonisme a la racionalitat humana, "quan les passions tenen realment molt de poder", afegeix. És per això que ell ara ha optat per girar la truita i cedir davant d'elles a través de la narració de petites històries entrellaçades amb les quals, a més, ha recorregut al realisme màgic tan típicament sud-americà.

Tot i la coralitat de personatges, Havanera conta sobretot la història d'un valencià, Josep Martí, que a finals del segle XIX decideix anar a Cuba a fer les Amèriques per motius poc usuals anys abans de la Guerra de la Independència.

Ambicions

A poc a poc, les ambicions particulars del protagonista s'embolicaran amb les col·lectives. Allà descobrirà un món desconegut, màgic, sensual, un gresol on es barregen un bon grapat de cultures. Segons l'autor, hi troba "les restes més ancestrals dels pobles indígenes, les creences i els ritus dels negres africans que van fer d'esclaus a les plantacions de canya i tabac, la ranciesa d'una espanyolitat en decadència, les aspiracions de modernitat de bona part dels criolls i la cobdícia del gran monstre ianqui". Tot i les detallades descripcions que se succeeixen al llibre, Bodí, que admet que no ha trepitjat mai la Perla del Carib, assegura que no ha fet una novel·la històrica.

Declara que va recórrer a Cuba perquè era un bon escenari per al que volia contar, gràcies a "la seua condició d'insularitat; la seua situació geogràfica, tan llunyana i tan pròxima a la vegada, així com la sensualitat que desprèn, és el que em va fer decidir-me". Tot per explicar, com s'assegura a la contraportada del llibre, aquesta "història d'amor, de seducció, de sensualitat, d'erotisme, de carnalitat tropical i d'espiritualitat africana".