Xavier Montanyà retrata els 'exiliats de l'exili'

L'autor revela els punts de contacte entre exiliats xilens i espanyols en un llibre.

Antoni Aira
Avui

Sembla que hi ha un fil roig que uneix subtilment la política xilena i l'espanyola de les darreres dècades. És força coneguda l'admiració que Francisco Franco despertava en Augusto Pinochet. Ara, el periodista Xavier Montanyà, amb el llibre La gran evasió (Ara Llibres), destapa reveladors punts de contacte entre els qui van patir l'exili per una dictadura o per l'altra, i en alguns casos per totes dues.

L'obra recull el testimoni de persones que encara segueixen exiliades d'un Xile ja democràtic. La majoria són antics activistes del braç armat del Partit Comunista durant la dictadura, el Front Patriòtic Manuel Rodríguez (FPMR).

D'entre els exiliats, destaca el testimoni de Rafael Pascual Arias, paradigma dels qui han hagut de patir doblement la crueltat dels règims totalitaris. Pascual viu a Madrid i malgrat que es va jugar la vida en la lluita contra la dictadura, encara no pot enfilar el camí de retorn. No pot tornar al país on va néixer i al país que el 1939 va acollir els seus pares i germans fugitius del franquisme. Per als seus pares, Xile era l'exili. Ell ara a Madrid és un exiliat. Com molts altres, Pascual és un exiliat de l'exili.

En dues direccions

Així com el 1939 Xile va acollir els republicans, l'Estat espanyol també va rebre milers de xilens partidaris de Salvador Allende i de la democràcia. Anys després va ser un jutge espanyol, Baltasar Garzón, qui va dictar ordre d'empresonament de l'exdictador, en un procés que ha tingut diferents conseqüències.

Xavier Montanyà recorda que a Xile, a diferència de casa nostra, la transició ha implicat depuracions de responsabilitats. La democràcia s'ha consolidat i actualment el país compta amb la seva primera presidenta, una socialista que va patir tortures i presó. Tot sembla que s'emmarca dins d'un camí decidit cap a la normalitat, però encara queda una assignatura pendent.

La història de La gran evasió és el relat d'unes vides apassionants i marcades per la tragèdia. L'autor reivindica la necessitat de recuperar la "veritat històrica" i proposa un llibre que omple llacunes, trenca silencis, combat l'oblit i demana respostes.