Investigamos y promovemos el acercamiento entre las culturas catalana y americanas, dándolas a conocer al público en general.


Trobada a Begur de municipis de passat indià

Deu municipis de passat indià es van trobaran a Begur per coordinar la seva recerca.

El I Fòrum de Municipis Indians va tenir lloc del 2 al 4 de setembre, dins la II Fira d'Indians de la localitat empordanesa.



XAVIER CASTILLÓN - Begur - Deu poblacions catalanes varen estaran representades, del 2 al 4 de setembre, en el I Fòrum de Municipis Indians, que ha organitzat l'Ajuntament de Begur en el marc de la segona edició de la Fira d'Indians. Segons l'arxiver municipal de Begur, l'historiador Lluís Costa, un dels principals promotors d'aquest fòrum, el seu objectiu és que aquests deu municipis amb passat indià posin per primera vegada en comú la seva recerca sobre aquest fenomen migratori, fins ara molt poc coordinada, i alhora també impulsin nous projectes en comú com ara un diccionari dels catalans emigrats a Cuba en el segle XIX i un altre llibre dedicat a rutes o itineraris a través dels exemples de l'arquitectura indiana que encara es conserven en aquestes localitats.

Durant el segle XIX milers de catalans van emigrar a Cuba, últim reducte de colonialisme espanyol a Amèrica, a buscar fortuna. Molts dels que aconseguien el seu objectiu, generalment a través del comerç i la indústria del sucre i el tabac, tornaven a Catalunya enriquits, amb un exòtic accent catalanocubà i una imatge no menys exòtica de distinció, que incloïa tant la roba com les seves peculiars mansions, algunes de les quals han arribat fins avui com a principal testimoni d'aquell col·lectiu que primer va viure la nostàlgia de Catalunya i, un cop aquí, la de Cuba: els indians. Només a Begur s'han quantificat més de 500 persones que van viatjar a Cuba durant el segle XIX, però de moment no hi ha una xifra global de l'emigració catalana a Cuba, potser perquè fins ara ha faltat aquesta perspectiva de conjunt que vol afavorir el I Fòrum de Municipis Indians. «S'està treballant molt menys en aquest tema del que seria desitjable i, a més, hi ha molta descoordinació: els municipis que fan coses en aquest àmbit no saben el que fa el seu veí», diu Lluís Costa, autor del llibre L'illa dels somnis (L'emigració de Begur a Cuba en el segle XIX), que ara fa dos anys va enviar un qüestionari a uns 50 ajuntaments catalans dels quals tenia algun indici de passat indià, per saber el seu grau d'implicació en el tema. Tot i que no és una llista tancada i, de fet, s'espera més participació en el fòrum de l'any vinent, en aquesta primera edició hi estaran representats deu municipis catalans que «han tingut una estreta relació històrica amb Cuba»: Begur, Palafrugell, Santa Coloma de Farners, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Blanes, Canet de Mar, Mataró, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Durant els tres dies del fòrum, els deu municipis presentaran en uns estands situats al centre històric de Begur totes les iniciatives i materials -llibres, cartells, itineraris, etc.- que hagin desenvolupat fins ara en relació amb el fenomen indià els mateixos ajuntaments o altres entitats, com pot ser la Fundació Ernest Morató (estudi de l'havanera) en el cas de Palafrugell. L'acte central del fòrum serà una taula rodona, conduïda per Lluís Costa, en què representants dels deu municipis explicaran possibles projectes de recerca i difusió sobre aquesta temàtica. Aquest acte va tenir lloc el dissabte 3 de setembre a la tarda, al pati del centre cultural Escoles Velles. En el marc del fòrum també es feu la presentació pública de l'Associació Catalana Cuba-Begur, plantejada com «un instrument més per assolir alguns dels objectius que ens hem plantejat», segons Costa. Entre aquests objectius destaca la creació a Begur d'un centre d'interpretació i museu interactiu sobre el fenomen indià a Catalunya, complementat amb un centre de documentació de referència per a tots els investigadors que treballin en el tema. A més, s'intentarà que la seva seu sigui una de les cases indianes del poble..


Publicada al diari "El Punt" el 17 d'agost del 2005